《三字经》带拼音全文

rénzhīchūxìngběnshàn人之初性本善xìngxiāngjìnxíxiāngyuǎn性相近习相远gǒubújiàoxìngnǎiqiān苟不教性乃迁jiàozhīdàoguìyǐzhuān教之道贵以专xīmèngmǔzélínchǔ昔孟母择邻处zǐbùxuéduànjīzhù子不学断机杼dòuyānshānyǒuyìfāng窦燕山有义方jiàowǔzǐmíngjùyáng教五子名俱扬yǎngbújiàofùzhīguò养不教父之过jiàobùyánshīzhīduò教不严师之惰zǐbùxuéfēisuǒyí子不学非所宜yòubùxuélǎohéwéi幼不学老何为yùbùzhuóbùchéngqì玉不琢不成器rénbùxuébùzhīyì人不学不知义wèirénzǐfāngshàoshí为人子方少时qīnshīyǒuxílǐyí亲师友习礼仪xiāngjiǔlíngnéngwēnxí香九龄能温席xiàoyúqīnsuǒdāngzhí孝于亲所当执róngsìsuìnéngrànglí融四岁能让梨dìyúzhǎngyíxiānzhī弟于长宜先知shǒuxiàotìcìjiànwén首孝弟次见闻zhīmǒushùshímǒuwén知某数识某文yīérshíshíérbǎi一而十十而百bǎiérqiānqiānérwàn百而千千而万sāncáizhětiāndìrén三才者天地人sānguāngzhěrìyuèxīng三光者日月星sāngāngzhějūnchényì三纲者君臣义fùzǐqīnfūfùshùn父子亲夫妇顺yuēchūnxiàyuēqiūdōng曰春夏曰秋冬cǐsìshíyùnbùqióng此四时运不穷yuēnánběiyuēxīdōng曰南北曰西东cǐsìfāngyìnghūzhōng此四方应乎中yuēshuǐhuǒmùjīntǔ曰水火木金土cǐwǔxíngběnhūshù此五行本乎数yuērényìlǐzhìxìn曰仁义礼智信cǐwǔchángbùróngwěn此五常不容紊dàoliángshūmàishǔjì稻粱菽麦黍稷cǐliùgǔrénsuǒshí此六谷人所食mǎniúyángjīquǎnshǐ马牛羊鸡犬豕cǐliùchùrénsuǒsì此六畜人所饲yuēxǐnùyuēāijù曰喜怒曰哀惧àiwùyùqīqíngjù爱恶欲七情具páotǔgémùshíjīn匏土革木石金sīyǔzhúnǎibāyīn丝与竹乃八音gāozēngzǔfùérshēn高曾祖父而身shēnérzǐzǐérsūn身而子子而孙zìzǐsūnzhìxuánzēng自子孙至玄曾nǎijiǔzúrénzhīlún乃九族人之伦fùzǐēnfūfùcóng父子恩夫妇从xiōngzéyǒudìzégōng兄则友弟则恭zhǎngyòuxùyǒuyǔpéng长幼序友与朋jūnzéjìngchénzézhōng君则敬臣则忠cǐshíyìrénsuǒtóng此十义人所同fánxùnméngxūjiǎngjiū凡训蒙须讲究xiángxùngǔmíngjùdòu详训诂明句读wéixuézhěbìyǒuchū为学者必有初xiǎoxuézhōngzhìsìshū小学终至四书lúnyǔzhěèrshípiān论语者二十篇qúndìzǐjìshànyán群弟子记善言mèngzǐzhěqīpiānzhǐ孟子者七篇止jiǎngdàodéshuōrényì讲道德说仁义zuòzhōngyōngzǐsībǐ作中庸子思笔zhōngbùpiānyōngbúyì中不偏庸不易zuòdàxuénǎizēngzǐ作大学乃曾子zìxiūqízhìpíngzhì自修齐至平治xiàojīngtōngsìshūshú孝经通四书熟rúliùjīngshǐkědú如六经始可读shīshūyìlǐchūnqiū诗书易礼春秋hàoliùjīngdāngjiǎngqiú号六经当讲求yǒuliánshānyǒuguīcáng有连山有归藏yǒuzhōuyìsānyìxiáng有周易三易详yǒudiǎnmóyǒuxùngào有典谟有训诰yǒushìmìngshūzhīào有誓命书之奥wǒzhōugōngzuòzhōulǐ我周公作周礼zhùliùguāncúnzhìtǐ着六官存治体dàxiǎodàizhùlǐjì大小戴注礼记shùshèngyánlǐyuèbèi述圣言礼乐备yuēguófēngyuēyǎsòng曰国风曰雅颂hàosìshīdāngfěngyǒng号四诗当讽咏shījìwángchūnqiūzuò诗既亡春秋作yùbāobiǎnbiéshànè寓褒贬别善恶sānzhuànzhěyǒugōngyáng三传者有公羊yǒuzuǒshìyǒugǔliáng有左氏有谷梁jīngjìmíngfāngdúzǐ经既明方读子cuōqíyàojìqíshì撮其要记其事wǔzǐzhěyǒuxúnyáng五子者有荀扬wénzhōngzǐjílǎozhuāng文中子及老庄jīngzǐtōngdúzhūshǐ经子通读诸史kǎoshìxìzhīzhōngshǐ考世系知终始zìxīnóngzhìhuángdì自羲农至黄帝hàosānhuángjūshàngshì号三皇居上世tángyǒuyúhàoèrdì唐有虞号二帝xiāngyīxùnchēngshèngshì相揖逊称盛世xiàyǒuyǔshāngyǒutāng夏有禹商有汤zhōuwénwǔchēngsānwáng周文武称三王xiàchuánzǐjiātiānxià夏传子家天下sìbǎizǎiqiānxiàshè四百载迁夏社tāngfáxiàguóhàoshāng汤伐夏国号商liùbǎizǎizhìzhòuwáng六百载至纣亡zhōuwǔwángshǐzhūzhòu周武王始诛纣bābǎizǎizuìchángjiǔ八百载最长久zhōuzhédōngwánggāngzhuì周辙东王纲坠chěnggāngēshàngyóushuì逞干戈尚游说shǐchūnqiūzhōngzhànguó始春秋终战国wǔbàqiángqīxióngchū五霸强七雄出yíngqínshìshǐjiānbìng嬴秦氏始兼并chuánèrshìchǔhànzhēng传二世楚汉争gāozǔxīnghànyèjiàn高祖兴汉业建zhìxiàopíngwángmǎngcuàn至孝平王莽篡guāngwǔxīngwéidōnghàn光武兴为东汉sìbǎiniánzhōngyúxiàn四百年终于献wèishǔwúzhēnghàndǐng魏蜀吴争汉鼎hàosānguóqìliǎngjìn号三国迄两晋sòngqíjìliángchénchéng宋齐继梁陈承wéináncháodūjīnlíng为南朝都金陵běiyuánwèifēndōngxi北元魏分东西yǔwénzhōuyǔgāoqí宇文周与高齐dàizhìsuíyìtǔyǔ迨至隋一土宇búzàichuánshītǒngxù不再传失统绪tánggāozǔqǐyìshī唐高祖起义师chúsuíluànchuàngguójī除隋乱创国基èrshíchuánsānbǎizǎi二十传三百载liángmièzhīguónǎigǎi梁灭之国乃改liángtángjìnjíhànzhōu梁唐晋及汉周chēngwǔdàijiēyǒuyóu称五代皆有由yánsòngxīngshòuzhōushàn炎宋兴受周禅shíbāchuannánběihùn十八传南北混liáoyǔjīndìhàofēn辽与金帝号纷dàimièliáosòngyóucún迨灭辽宋犹存zhìyuánxīngjīnxùxiē至元兴金绪歇yǒusòngshìyìtóngmiè有宋世一同灭bìngzhōngguójiānróngdí并中国兼戎狄míngtàizǔjiǔqīnshī明太祖久亲师chuánjiànwénfāngsìsì传建文方四祀qiānběijīngyǒnglèsì迁北京永乐嗣dàichóngzhēnméishānshì迨崇祯煤山逝qīngtàizǔyīngjǐngmìng清太祖膺景命jìngsìfāngkèdàdìng靖四方克大定zhìxuāntǒngnǎidàtóng至宣统乃大同shíèrshìqīngzuòzhōng十二世清祚终dúshǐzhěkǎoshílù读史者考实录tōnggǔjīnruòqīnmù通古今若亲目kǒuérsòngxīnérwéi口而诵心而维cháoyúsīxīyúsī朝于斯夕于斯xīzhòngníshīxiàngtuó昔仲尼师项橐gǔshèngxiánshàngqínxué古圣贤尚勤学zhàozhōnglìngdúlǔlún赵中令读鲁论bǐjìshìxuéqiěqín彼既仕学且勤pīpúbiānxiāozhújiǎn披蒲编削竹简bǐwúshūqiězhīmiǎn彼无书且知勉tóuxuánliángzhuīcìgǔ头悬梁锥刺股bǐbújiàozìqínkǔ彼不教自勤苦rúnángyíngrúyìngxuě如囊萤如映雪jiāsuīpínxuébúchuò家虽贫学不辍rúfùxīnrúguàjiǎo如负薪如挂角shēnsuīláoyóukǔzhuó身虽劳犹苦卓sūlǎoquánèrshíqī苏老泉二十七shǐfāfèndúshūjí始发奋读书籍bǐjìlǎoyóuhuǐchí彼既老犹悔迟ěrxiǎoshēngyízǎosī尔小生宜早思ruòliánghàobāshíèr若梁灏八十二duìdàtingkuíduōshì对大廷魁多士bǐjìchéngzhòngchēngyì彼既成众称异ěrxiǎoshēngyílìzhì尔小生宜立志yíngbāsuìnéngyǒngshī莹八岁能咏诗mìqīsuìnéngfùqí泌七岁能赋棋bǐyǐngwùrénchēngqí彼颖悟人称奇ěryòuxuédāngxiàozhī尔幼学当效之càiwénjīnéngbiànqín蔡文姬能辨琴xièdàoyùnnéngyǒngyín谢道韫能咏吟bǐnǚzǐqiěcōngmǐn彼女子且聪敏ěrnánzǐdāngzìjǐng尔男子当自警tángliúyànfāngqīsuì唐刘晏方七岁jǔshéntóngzuòzhèngzì举神童作正字bǐsuīyòushēnyǐshì彼虽幼身已仕ěryòuxuémiǎnérzhì尔幼学勉而致yǒuwéizhěyìruòshì有为者亦若是quǎnshǒuyèjīsīchén犬守夜鸡司晨gǒubùxuéhéwéirén苟不学曷为人cántǔsī